diumenge, 19 de desembre del 2010

La indignació i la por...

El dia 14 de desembre, mentre al Parlament Italià s'escenificava un capítol més del vodeville decadent en que s'ha convertit la política italiana amb segell Berlusconi-D.O.C., milers de manifestants van prendre els carrers de Roma per portestar.
Protestaven els ciutadans de Nàpols, submergits per les escombreries que s'abandonen als carrers des de fa 2 anys (si podeu, mireu imatges a la web...sembla Haití després del tsunami, però és Itàlia al cor d'Europa).
Protestaven els habitants de l'Aquila, oblidats pel Govern i pels mitjans de comunicació. Condemnats eternament a aquelles "vacances fent càmping" que els va regalar Berlusconi després del terratrèmol que va sacsejar llurs vides per sempre.
Protestaven els estudiants, que des de fa 2 anys es mobilitzen de les formes més creatives i lúdiques possibles, en contra d'una reforma que privatitza la Universitat i retalla el 90% dels ajuts a beques.

La manifestació pacífica va transformar-se en una batalla pel centre de la ciutat eterna quen es va conèixer la noticia: Berlusconi havia aconseguit sobreviure al vot de censura amb una mínima diferència de 3 parlamentaris (trànsfugues de partits d'esquerres amb obscurs interessos).
Còctels mòlotov, pedres, cops de pals... i també llacrimògens, porres, càrregues de la policia...
Les imatges impactants del casc històric de Roma envoltades en fum negre, van fer la volta al món....
Vaig tenir por. Molta por. Vaig plorar mentre veia les imatges per la RAI...
Us penjo un resum...